diumenge, 2 d’agost de 2015

La por a quedar-se pelat



La falacrofòbia és una de les pors més comuns que he vist als homes de la meua edat i una por que em sembla estúpida ja que la seua pròxima alopècia està més que sabuda des de que descobreixen que els seus pares són calbs i que voleu que us diga no em sembla una sorpresa.
Tal volta és per que vinc d’una pare amb més melena que jo i no té a penes entrades o d’una mare que té més mata que un gos d’aigua. Tal volta siga que jo, a no ser que siga per alguna malaltia, no em quedaré mai calba i tampoc el meu germà. O tal volta em sembla que preocupar-se per una cosa que és impossible evitar és estúpid doncs és com preocupar-me, fins llevar-me la son, de que un dia les meues mamelles penjaran i tindre varius a les cames. És tant obvi que em sembla una preocupació de més tindre-la.

Farà uns mesos veient el programa de Buenafuente de la Sexta Berto Romero va dir al seu company una frase específica que no se m’oblida: “Què curiós que et deixes més barba quan més pèl et falta al cap” i és que era de veres, el seu copresentador tenia cada volta menys pèl però la barba cada volta era més espessa. Gràcies això vaig començar a fixar-me en la gent i els homes en sí i redéu QUINA PUTA RAÓ TÉ BERTO, HÒSTIA. I és que em vaig adonar que els homes de la meua edat que s’estan quedant calbs prefereixen quedar-se amb quatre pèls posats de forma estratègica mentre es deixen créixer la barba (i el pèl del cos en sí, que no veges quins ossos pardos trobes per la platja... quasi més i són per utilitzar d’estoreta) i carinyos NO QUEDA BÉ. De veres.

Ell és un pelut-pelat famós
A pesar de ser dona de pèl espès, llarg, rullo inclús per alguns és preciós he patit de prop aquesta falacrofòbia i no per que tinga por que algú és quede calb sinó més bé per que no paraven de donar-me la tabarra; Amics, parelles, veïns, companys de classe, gent desconeguda borratxa pel Manowar... O siga, que no sé per què sempre he acabat rodejada de tios amb una complex a quedar-se sense pèl que és més preocupant eixe complex que és de psiquiàtric que no l’alopècia en sí. Quan estos venien amb el seu drama capil·lar jo només tenia una cosa a dir: “I QUÈ SI ET QUEDES CALB!” I es que és de veres, no és cap malaltia terminal, ni cap deformació que et lleve capacitats motores ni res per l’estil NOMÉS ET QUEDES SENSE EL PUTO PÈL. I hòstia, que has tingut tota la teua puta vida per adonar-te’n i de tots els tios que he conegut amb aquest problema només u s’ho ha pres amb filosofia i li té igual. NOMÉS U. HÒSTIA.
I és que la majoria d’aquest xics prefereixen comprar-se milers de productes que tallar-se el pèl o alguns rapar-se’l (bàsicament per que acaba sent un pelut pelat i l’hem cagada). El pèl no et fa més guapo: si tens la cara bonica la tindràs amb o sense pèl... això sí, si eres més lleig que un buldog francès cagant el pèl et feia un favor però tal volta amb una rapaeta i una barba espesseta quedes inclús sexy (I Delf, carinyo meu, tu eres el primer cas que sé que penses que eres més del segon ¬¬).

Sempre veure la por a l’alopècia una verdadera tonteria, com he dit, és comparable a la que jo d’ací uns anys tindre les mamelles caigudes i varius (que lo meu té més solució també és cert) però no em lleva la son. Pitjor serà quan tinga fills que les estries creuaran tota la meua panxa i les meues mamelles tiraran a xorro llet però, i què? És una cosa que tinc més que assumida i em té verdaderament igual i és tal volta per això que no entenc eixa por absurda pel pèl i la seua pèrdua.

Com seria Tarzan de Disney en persona. Ojú.
Homes del món, si teniu parella i la vas conquerir amb pèl no et deixarà per un Tarzán del Disney (que redéu com està la pintureta en persona) sinó que et continuarà volen amb els teus defectes i sinó és que una filla de gran puta. Amb carinyo i amor.
Homes del món que no teniu parella, tranquils, lligareu tant com ho fèieu abans. Els heterosexuals ho tenen més complicat amb pèl o sense ell, així que no tinguen expectatives altes. Els homosexuals solen ser igualment igual d’eficaços amb o sense pèl. I els transsexuals amb alopècia CONTINUAREU IGUAL DE SEXYS, US ODIE (en realitat no :P).

En conclusió, és que em vaig fent gran. La gent del meu voltant es casa, té fills, es queden calbs, es compren pisos i jo ací. I dic, cal preocupar-se tant pel teu pèl que no per totes les coses meravelloses que t’esperen i que no veus per culpa del teu estúpid complex a quedar-te pelat? Tat que no?
Ser un poc més positius a volta ens vindrà millor a tots. I que per sort el meu actual nuvi no té eixa por maleïda i es viu millor sense la discussió setmanal pel puto pèl.


Besets.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No tingues por, si tens alguna cosa que dir, ja saps; COMENTA!