dilluns, 6 d’abril de 2015

Sóc ministèrica... que no histèrica. Que també.



Sóc ministèrica. No, res a veure amb la histèria sinó més amb un ministeri. No, no sóc funcionaria COM, SI NO HI HA OPOSICIONS?.
El ministerisme, ser ministèric, etc. és un fenomen que ha fet una sèrie 100% de producció espanyola i a més ho fan en una televisió manipu... pública espanyola . SÍ, SÍ. ES DE VERES. Qui m’ho anava a dir a mi, que jo, fan de series de producció anglesa o estadounidense acabaria enganxadíssima a una sèrie com és “El Ministerio del Tiempo”.

La meua història amb aquesta sèrie comença fa quasi any i mig quan una noticia deia “llega el Doctor Who espanyol”, titular que va enfadar, enfurir i tots es sinònims possibles als whovians (fans de la mítica sèrie de Doctor Who). I clar, jo, com a whovian em vaig quedar de pedra al llegir els titular que parlaven del tema.
Un d’ells parlava dels seus creadors: Pablo i Javier Olivares, i jo, sense vergonya (ja, ho sé, no tinc de normal i no és una sorpresa), vaig anar a Javier i li vaig preguntar directament com estava la cosa i li vaig felicitar per voler dur a terme una sèrie de ciència ficció en espanyol (que sí, que en català igual m’haguera molat molt, però ja que el castellà és la meua segona llengua, no vaig a fer-li el lleig).
Ell va ser molt simpàtic i va contestar quasi ràpidament (podeu comprovar en les seues xarxessocials com és una persona molt activa i contestarà qualsevol dubte que tinguessobre qualsevol treball seu). I jo, mentre, vaig ser la seua defensora en facebook i twitter (fet que em va reconeixer en aquest tweet i em va emocionar moltíssim). Molts em van dir de tot, van insultar a la creació dels germans Olivares i van posar el crit al cèl per imaginar una cosa que ni tant sols coneixien. I ARA, EIXOS MATEIX, SÓN UNA PANDA DE LLEPA CULS QUE COMENCEN A SER ELS MÉS MINISTÈRICS DE TOTS... Però això és un altra tema ¬¬’.

Fa cosa d’un mes van fer el primer capítol (SI MAI L’HAVEU VIST AL RTVE.ES ESTÀ TOT) i des del moment u em vaig enamorar de tot al seu conjunt: el seu guió, la posada en escena, els actors, la història,... tot. Un conjunt magnífic que et trasllada durant poc més d’un hora a un món fictici per que tothom desitjaríem que fora real.
La sorpresa va ser quan em vaig adonar que jo no era l’única boja que s’havia quedat apardalada davant de la pantalla, sinó que en twitter va ser TT #MdT1 y #ElMinisterioDelTiempo, a més, de tot el que va ocórrer en eixe capítol i els personatges que ahí van aparèixer. I va començar, des del primer episodi un fenomen fandom que mai abans en la història de les sèries espanyoles havia passat.

Ara són milions les imatges que trobareu sobre aquesta obra mestra, a més, d’un joc de rol, d’un altre joc de rol fet per un professor d’història (el que fem els historiadors per a crear emoció i ens puguen creure quan diem que la nostra passió és meravellosa...), relats, etc, etc. Tumblr està ja ple de coses, i twitter és un formiguer de gent pujant enllaços i demés, a part de que els personatges tenen conters de twitter; Des Alonso Entrerrios, a Salvador Martí o el propi Velázquez. 
A més entre els meus amics, ara, aquesta sèrie, és un tema més del que parlem. I de Velázquez COM NO PARLAR DE VELÁZQUEZ.
A més, ha sigut tal la pressió a les xarxes socials amb el hastag #RTVERenuevaMdT que finalment s’està duent a terme una negociació de la seua renovació i de una nova temporada de 8 capítols.

I AIXÒ EM RECORDA QUE NOMÉS ENS QUEDA UN CAPITOL PER ACABAR LA PRIMERA TEMPORADA, AAAAAAAAAAAAAH. AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH

I ho dic de veres QUÈ FEU QUE NO VEIEU EL MINISTERIO DEL TIEMPO.

Una salutació de una ministèrica oficial jojojoo
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No tingues por, si tens alguna cosa que dir, ja saps; COMENTA!